Els beneficis econòmics de la independència 2010-09-03La independència de Catalunya es juga en l'apartat econòmic. Amb aquesta premissa, el Centre Català de Negocis (CCN) ha presentat aquest divendres a la Borsa de Barcelona un llibre on s'explica els beneficis econòmics que Catalunya tindria en cas d'assolir un estat propi. Amb el nom de Catalunya, estat d'Europa, els 2.500 exemplars publicats, són un resum dels prop de 200 col·loquis que els membres de l'entitat han realitzat arreu de Catalunya per explicar els avantatges de l'emancipació de Catalunya de l'Estat espanyol. El seu autor, Jaume Vallcorba, ha qualificat l'obra com un antídot 'contra la por a la sobirania de Catalunya', alhora que ha assegurat que el llibre té una intenció 'didàctica' que ajudarà a una millor comprensió de l'espoli que actualment pateix Catalunya. Per la seva banda, Ramon Carner, president de l'entitat, creu que aquest llibre serà una eina que marcarà el camí a les noves generacions de polítics catalans, i ha anunciat que se'n farà difusió en anglès.Vallcorba creu que el referèndum d'Arenys de Munt, celebrat el passat 13 de setembre, ha esperonat la ciutadania que, ha dit, 'ja camina ràpidament per la sobirania'. L'autor també s'ha queixat dels nombrosos pals a les rodes que l'Estat posa al desenvolupament econòmic de Catalunya, i ho ha exemplificat amb la impossibilitat de la multinacional Volkswagen d'ubicar-se a Catalunya ja que no hi han les infraestructures suficients. Vallcorba ha aventurat que una cosa similar pot passar amb Chery, empresa automobilística que ha arribat a acords amb José Montilla per aterrar a Catalunya.Mas i el concert econòmicEl president del CCN, Ramon Carner, ha declarat en el transcurs de la presentació, que l'aposta d'Artur Mas pel concert econòmic és un error. Carner creu que aquesta voluntat fa anys que hi hauria hagut de ser ja que 'si Catalunya hagués tingut un concert com el basc, ara no hi hauria sentiments d'independència'. D'aquesta manera, l'empresari creu que ara ja no és el moment i s'ha mostrat convençut que, a tenor de la duresa del Tribunal Constitucional, 'és molt més fàcil aconseguir la independència que el concert econòmic'.Xifres que fan pensar:
Comunicat de Joan Carretero 2010-08-30 Observo que resulta molt fàcil caure en el desànim, en la crítica fàcil, quan el vent ens bufa en contra. Sobretot quan el terreny és veu adobat per la manca d'informació i algun que altre titular sensacionalista. A la primera dificultat que se'ns presenta, els catalans en general, tendim a autoflagel.lar-nos. Se'n diu síndrome d'estocolm. Però no ens hem de desanimar encara, tot va per molt bon camí. En gran part és molt positiu que Reagrupament no s'hagi desintegrat dins de Solidaritat Catalana. Les coses, si es fan, s'han de fer bé, sinó més val no entrar-hi. Catalunya és un país tant ric d'idees que tenim opcions independentistes de tots colors, això no és res negatiu, només hem de mirar de canalitzar-ho com pertoca.Res està decidit encara. Tot és decidirà, absolutament tot, el dia de les eleccions. Si no ens desanimem, arribarem a ser lliures abans no ens pensem. Us reprodueixo el comunicat que avui dia 30 d'agost ha enviat Joan Carretero a tots els associats de Reagrupament amb les explicacions de perquè ahir no van poder arribar a un acord amb Solidaritat Catalana. Es molt aclaridor i espero que us serveixi.Benvolgut associat, benvolguda associada,Els esforços que hem estat fent, i continuarem fent, per tal de bastir una única candidatura transversal que es presenti a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, van topar ahir, en una reunió amb Solidaritat Catalana, amb un escull molt difícil de superar.Aquesta formació es nega a negociar una coalició i exigeix com a única via que Reagrupament Independentista se sotmeti al seu procés intern de confecció de les llistes. Reagrupament Independentista fa uns mesos va dur a terme aquest procés, i el rigor ens porta a entendre que la via no és demanar i exigir-nos que ens dissolguem dins d'una altra formació.La reunió es va celebrar en un ambient de cordialitat i distensió, i finalment es va acordar emetre un comunicat conjunt que t'adjunto, en el qual a banda de constatar que cada formació es presentarà per separat a les properes eleccions, ens comprometem a mantenir una relació lleial i a treballar paral·lelament per tal d'aconseguir l'objectiu que ens uneix.A partir d'ara, em comprometo a seguir treballant per tal de buscar acords amb altres formacions independentistes, i en tot cas, mantinc l'oferta a Joan Laporta per a negociar una coalició quan tingui les seves llistes aprovades.Joan Carretero i GrauPresident de Reagrupament Independentistahttp://www.laclosca.cat/data/contents/reagrupament-solidaritat-comunicat.pdf
Paradoxa independentista? (II) 2010-08-27 per Jordi BerenguerAquests dies tothom es fa la mateixa pregunta: per quina raó Solidaritat Catalana i Reagrupament, dos projectes polítics calcats, no han pogut arribar encara a un acord?.La majoria de les persones demanen unitat, potser de vegades d'una forma un pel obsessiva, però cal reconèixer que no els falta raó, doncs la unió fa la força, i si aquesta finalment no arriba potser no aconseguirem sumar una majoria parlamentària independentista. Estic d'acord amb que el més important que hem de fer ara i fins el dia de les eleccions, és explicar a la gent d'aquest país els avantatges de la independència, però al mateix temps no hem de deixar d'intentar trobar la fórmula que ens permeti sumar forces. Solidaritat Catalana diu que és tracta d'un problema de llistes, i Reagrupament diu que Solidaritat Catalana no és una coalició sinó un projecte electoral que necessita el seu temps de maduració. Molta gent se sent cansada i atribueix les dificultats a personalismes. Jo estic convençut que les dificultats per arribar a un acord amb Solidaritat Catalana no han estat degudes a personalismes, ni al sistema de llistes, ni a un atac de banyes per part de Reagrupament al veure que Laporta finalment es decidia a constituir la seva pròpia formació política. No. Segueixo a Reagrupament des del primer dia i em consta que no és això per moltes raons. La veritable dificultat rau en que Solidaritat Catalana ha esdevingut finalment un partit polític, i no pas una coalició com havien anunciat al principi. Per aquesta raó Reagrupament no pot entrar-hi sense dissoldre's. És un fet que Solidaritat Catalana està formada per militants i no per partits. L'estratègia de Solidaritat Catalana ha consistit en que tothom baixi del seu vaixell en marxa, per pujar a la seva llanxa ràpida, i tot això amb unes eleccions tot just a la cantonada. Per un costat, això ha estat positiu perquè un sector de l'independentisme que no es sentia còmode a Reagrupament, per la raó que fos, s'ha avingut amb Solidaritat Catalana, i d'això ens n'alegrem, perquè han aconseguit sumar una part important de l'independentisme, però per altra banda, cal ser sincers i reconèixer que aquesta no és la millor manera de sumar forces, que l'estratègia que han seguit es clarament partidista, clarament electoralista, i que per tant, Solidaritat Catalana no ha esdevingut tampoc el pal de paller de l'independentisme, més aviat ha esdevingut el partit de Laporta, Lopez-Tena i Bertran, el que teòricament hagués pogut ser Democràcia Catalana. D'altra banda, fins ara ha estat impossible un acord donat que Solidaritat Catalana ni tant sols ha fet una proposta formal de coalició a Reagrupament. Només hi ha hagut intents de que líders de Reagrupament abandonin la seva formació i s'en vagin a Solidaritat, cosa que acabaria provocant una auto-dissolució de Reagrupament. Es evident que molts reagrupats, davant d'aquesta estratègia s'hagin sentit molestos, però hem d'evitar caure en crítiques i atacs entre nosaltres. Doncs Solidaritat Catalana no és el nostre enemic. Els uns i els altres volem veure el nostre país lliure.Sincerament crec que una vegada Solidaritat Catalana hagi madurat, és a dir, hagin constituït les seves llistes, i això serà el dia 4 de setembre, tothom finalment tindrà el seu partit i per primera vegada serà possible parlar de fer una coalició de veritat. Per això dubto que a la reunió del proper dia 29, s'aconsegueixi arribar a un acord. Només quan els parits ja estiguin constituïts es podrà parlar de coalició. La coalició futura haurà de ser un projecte compartit, de tots i que ens integri a tots. Una coalició compromesa només amb la declaració unilateral i a evitar la participació en qualsevol govern autonomista. A les paperetes hauria de sortir el logo de la coalició i a sota el logo de les diferents forces polítiques que l'integren: Solidaritat Catalana, Reagrupament, Suma independència, Conferència Nacional Sobiranista, etc. D'aquesta manera aconseguirem sumar al màxim. La llista i el programa és el de menys, doncs una vegada proclamada la independència, si convé podem convocar eleccions per a que cadascú trii el partit amb que se senti més representat. Seguim doncs endavant, amb serenitat i confiança. Estem gairebé al final i no deixarem que ningú ens trenqui el nostre somni. Resistirem i guanyarem!
Raimon Panikkar, a la memòria. 2010-08-26El pensador, filòsof, teòleg i escriptor català, Raimon Panikkar s'ha mort a Barcelona a l'edat de 91 anys. L'any passat va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. En una entrevista d'aleshores amb VilaWeb, el filòsof parlava de la felicitat, la llibertat, de moment convuls que viu el país, etc. Algunes de les coses que ens ha dit: "Ha arribat el moment de tocar els intocables. Ens cal una transformació radical." "Tenim la possibilitat de trobar un nou sistema, on tothom es jutgi a si mateix, i això no és un estat d'anarquia sinó un estat d'ordre." "Som porucs. Ens falta espontaneïtat. Ens falta llibertat. " Panikkar, el pensador del nostre país més reconegut internacionalment, va viure quaranta anys a l'Índia i més de deu als Estats Units; però fa més de vint que va instal·lar-se a Tavertet (Osona).
